Hola sóc
l’Eva, la dona del Joan. Em dirigeixo a tots vosaltres per dir-vos que el Joan
ha mort. Aquestes línies pretenen no una altra cosa que fer efectiu un dels
desitjos del Joan. Un dia em va dir: el dia que traspassi fes un escrit
aclarint el que jo desitjava però sobretot fes-ho perquè ningú et molesti
massa.
El Joan ha mort, no
pregunteu ni quan ni com, són preguntes que poden arribar a la morbositat pel
fet de rememorar aquests moments tan durs.
El Joan va fer testament
d’últimes voluntats on deixava constància escrita que les seves restes fossin
incinerades i que no es realitzés cap cerimònia, especialment religiosa, ni
civil, ni vetlla i atorgant-me a mi la potestat de vetllar pel compliment de la
seva voluntat manifesta.
Quan llegiu això pot ser us
ve al cap la frase: Ay pobre!!!
No ho féu, el Joan no era
pobre. Pobre és aquell que no té ni un tros de pa per portar-se a la boca i
passa gana, pobre és aquell que és pobre d’esperit i davant d’un problema es
paralitza, perquè la por paralitza. El cos del Joan estava paralitzat sí, però
no pas la seva ment, que l’ha mantingut intacta fins el final. Una
clarividència mental serena i madura. Ha estat molt valent, ha estat el meu
heroi particular. I jo l’he acompanyat fins el final de l’única manera que es pot
fer quan estimes de veritat.
Gràcies per perdre dos
minuts del vostre temps per llegir aquestes paraules. Agraeixo de tot cor el
vostre condol.
Aquesta direcció és del blog del Joan i ho va
deixar preparat per quan arribés el dia jo ho publiqués.
Això de lo virtual a vegades et sorpren i et gratifica. Gent desconeguda,
que viu lluny de tu apareix de sobte en aquest espai cibernètic i arriba a
tocar-te la fibra. Copio la conversa mantinguda amb Angeles una amiga del
Facebook del Joan:
Eva.-Gracias Angeles, decirte que Joan cuando abría el Face y te veía hacer
todo lo que haces, todos tus actos reivendicativos, decía, "esta mujer no
para, jo que tía". Un abrazo sincero para ti.
Angeles.-Muchas gracias. Me siento orgullosa de saber que a personas como
vosotros mi lucha, llega y eso me da más fuerza. Me hubiese gustado, leido su
emotiva despedida, haberle conocido más a fondo, porque transluce una grandeza
humana inmensa. Si en algo puedo ayudaros, cuenta con ello. No me he atrevido a
difundir su mensaje por respeto a la sencillez de sus deseos, pero me parece
tan excelente y enriquecedora en nuestra lucha, que por favor dime si puedo
hacerlo. Besos.
Eva.-Angeles, te digo que sus palabras siempre han sido libres, no estaría
bien retenerlas, son libres para viajar por el espacio y el tiempo. Si sus
palabras pueden servir en esa lucha utilízalas, para mí es un honor. Gracias.
Besitos.
Eva.-Me ha encantado y estoy segura de que a él también. Gracias por tus
palabras tan sentidas que solo alguien con cierta sensibilidad es capaz de
decir, gracias Ángeles.
Angeles.-Gracias a ti nuevamente. Si necesitas algo, aquí me tienes. Un
abrazo.
Eva.-Lo mismo digo, aquí estoy Ángeles "luchadora". Un beso de
esos gordos gordos.
Bé, aquesta és una petita mostra de la inmensa cantitat de paraules que
molta gent li ha dedicat. La gent ara em pregunta que qué faré, jo responc que
no ho sé, però ara un dels meus propòsits és recollir tots aquests textos plens
de paraules boniques que han estat dirigides al meu heroi particular.
Gràcies a
tots per les vostres paraules!!!!
